L’assaig intenta, en primer lloc, descriure breument però amb certa profunditat els conceptes d’Infinit, Buit i Temps per cada una de les següents disciplines de coneixement: Filosofia, Religions, Matemàtiques, Mecànica quàntica i Cosmologia. Posa de manifest grans coincidències i també contradiccions, naturalment, entre Religions i Física i entre Humanisme i Ciència en general. En segon lloc, analitza com podríem explicar, o si més no visionar, els conceptes de Creació i Déu remarcant algunes inesperades coincidències entre Ciència i una part del Humanisme Oriental. Continua amb quatre apunts sobre el concepte de consciència i acaba amb algunes visions totalment personals de tot plegat. En el temps avarca des de els pensadors clàssics fins al present i en l’espai des de Orient a Occident, inspirant-se en el que ja deia Pitàgores: “l’objectiu de l’home no ha de ser arribar a un punt, sinó avançar dia a dia des d’on es troba”.
