Els darrers anys, les llars col·laboratives han viscut una expansió considerable tant en l’àmbit europeu com en l’estatal a causa de les transformacions en la demografia, les expectatives personals de cura i assistència, les pautes de residència familiar, la transmissió i l’herència de la propietat, i l’aposta per una vellesa més activa. A través d’una aproximació etnogràfica, aquest llibre recull les experiències de set llars de l’Estat adreçades a persones grans. Són espais que representen un nou paradigma de les formes de convivència, perquè se centren en l’atenció comunitària i l’autocura, alhora que defensen un envelliment saludable. Gràcies a la dinàmica atenta del grup i al sentiment col·lectiu que s’hi genera, les persones que s’hi estan o que preveuen fer-ho algun dia acaben valorant aquesta alternativa de convivència com una opció on viure la vellesa de manera autogestionada.