"Menjàvom del que tenívom, vivències i receptes de les padrines de Cardós" podríem considerar que és en sí mateix una tupina, un recipient omplert de records, coneixement i receptes que ens conviden a seure a taula o a la vora del foc o, fins i tot, a plantar-nos davant dels fogons per reviure unes maneres de fer. Al mateix temps, vol ser un homenatge a les veïnes, mestresses, filles, germanes, mares, padrines i repadrines, que han mantingut lo foc viu de les llars de tots els pobles que es troben entre el Forat de Cardós i el Port de Tavascan, i de Lo Calbo al Pla de Nequa.
