Segons manera, el sisè recull de versos de Rubén Luzón, representa un retorn a les inquietuds estilístiques i temàtiques que han caracteritzat l?obra de l?autor al llarg dels anys, però treballades des d?una perspectiva evolucionada. Amb una veu marcadament introspectiva, els cinquanta poemes que integren el llibre obren noves vies d?indagació lírica entorn de la fragilitat de la vida, l?acceptació dels límits, l?apetit d?alteritat i transcendència, la perplexitat enfront d?un món en mudança constant, l?intent inacabable de dotar de sentit les passions que ens sobrevenen?; en definitiva, les qüestions ineluctables de l?existència humana. En aquesta missió investigadora, resulta difícil no enfangar-se en els múltiples paranys del llenguatge verbal, el qual, tot i les seves insuficiències, es revela un mitjà insubstituïble per fer-se habitable el món, establir vincles constructius amb els altres i aprendre a estimar i a estimar-se. La poesia de Luzón es mou amb pertinàcia entre el que es pot expressar i el que no, i troba en aquesta tensió bàsica l?origen de la seva força creativa.
