L'últim dia. <És un costum de quan era un xaval: comptar cada dissabte les pulsacions que tinc abans d'anar a la piscina. Fins i tot amb balenes i taurons, el meu germà i jo arribem a fer trenta piscines seguides d'una tirada, sense aturar-nos ni un sol cop. Avui, a més a més, salvem un dels taurons fent-li el boca a boca cinc minuts seguits.> Així comença L'últim dia, de Lluïsa Cunillé, un relat en primera persona de les darreres hores de la vida d'un jove, entre quefers quotidians i eleccions transcendentals.
