L’Animal perfecte explora la condició humana de manera crua i delicada. La poeta es capbussa en grans qüestions com l’amor i el desamor, el vitalisme i el buit existencial, sentiments contradictoris, amb un diàleg interior i un jo poètic des de diferents punts de vista. La connexió amb la naturalesa animal de l’ésser humà esdevé un fil conductor en un paisatge plàstic i líquid. L’escriptura és el medi perquè l’Animal perfecte s’alliberi de l’ham i la xarxa amb un desenllaç amb el triomf desinhibit de l’amor. L’Animal perfecte pot ser i és el poema i la mà que l’escriu en la recerca de la bellesa.
