Aquest llibre és l’homenatge de l’autora al seu pare, Pere Prat i Nogués (Terrassa, 1904-Valls d’Andorra, 1959), i a la seva mare, Teresa Albareda i Carulla (Pallerols, 1911-Anglesola, 2013). En Pere va sortir de casa seva al Pla de l’Ametllera de Terrassa per no tornar-hi. Exiliat i deportat sis anys al camp d’extermini nazi de Mauthausen, va tenir la sort de ser alliberat el maig del 1945. Després d’anys de poques notícies, vegeu les cartes autògrafes amb la seva esposa i família, que il·lustren el llibre i són plenes d’amor impossible, d’enyor, de plor… com diu Carmen Alcalde en la presentació. Alliberat, no podia tornar a la seva Terrassa sense risc de represàlies i de ser pres i condemnat pel seu passat republicà, amic de llibertaris de soca-rel, no de «pistolerus», i sindicalista destacat —se’l coneixia amb el sobrenom de Sbert— en aquell Vallès de preguerra, on feu d’enllaç entre patronal i treballadors en una Terrassa tèxtil emergent.
El 1946 decideix anar a Andorra i començar de zero, on va establir la seva residència i va trobar feina de cambrer al Cafè Central i al Casino d’Escaldes. Amb la seva estimada companya Teresa hi refà la seva vida i neixen dues filles de la seva segona unió. Al país que l’acull a finals dels anys seixanta, les seqüeles del camp de la mort no tarden a aparèixer. Després de tan tràgica peripècia, del seu estat físic deteriorat per la llarga incarceració, mor el 1959.
