Som a la costa bretona.
Tot just ha sortit el sol. Dos ger- mans, una noia i un noi, perden l’autobús per anar a l’escola.
Aquest serà el començament d’un llarg dia de rondaires que els permetrà entregar-se amb tota llibertat, una llibertat robada a la rutina a satisfer la seva curiositat pel paisatge i pels éssers que l’habiten. També es descobriran a si mateixos.
La gran és decidida, resolta, impacient, el petit, prudent, espantadís, acostumat a anar a remolc de la seva germana.
Les baralles i les reconciliacions són el contrapunt de la seva aventura.
Roben una barqueta per travessar un braç de mar, furguen en un dipòsit nàutic, escalen un penya-segat, es banyen a l’aigua glaçada d’una platja solitària, traven amistat amb un gos errant i pestilent, fugen d’un guàrdia forestal, es burlen d’uns pescadors amb insolència i d’uns agricultors que els interpel·lent.
Els seus jocs i cançons infantils són dues notes en discòrdia, fora de lloc, en un paisatge de dia laboral.
La posta de sol significa el retorn a la rutina s’imposa la realitat, el parèntesi d’entremaliadures i llibertat s’ha de tancar i tornar a casa.
