¿Quina mena d'espiritualitat és la pròpia del nostre temps? Raimon Panikkar considera que ha de ser una espiritualitat integral, és a dir, que ha d'implicar l'home en la seva totalitat, sense deixar de banda cap aspecte de la realitat. Panikkar convida a recuperar la consciència de la unitat que constituïm en pensar-nos com a cos, com a ànima, com a polis i com a kosmos. L'home no té un cos, sinó que és cos (una espiritualitat que fes abstracció del cos humà seria incompleta). Però l'home també és psyché, ànima conscient de si mateixa. Com també és polis (l'home no és un individu: és societat). I, finalment, l'home és kosmos, univers, món: la terra no és «l'altre», sinó que és part constitutiva de l'home. Viscuda d'aquesta manera, la interioritat deixa de trobar-se en oposició dialèctica amb l'exterioritat, i permet descobrir el sentit de la vida en la joia, en les sofrences, en les passions, en tots i cadascun dels instants del present.
