La infantesa es viu, es perd, s'enyora, s'anhela... Per això un infant dormint ens deixa embadalits. El seu son ens atrapa, ens refugia. Els grans recordem per sempre aquesta pau que sentíem en dormir. En aquests instants ells fan que el món sigui perfecte.
Quan dormen se'ns revela un secret: que la vida seria millor si aconseguíssim que el món se'ls assemblés una mica més.
