No hi ha dues persones que siguin idèntiques. Tampoc no hi ha dues persones que es comportin exactament de la mateixa manera en una situació semblant, com tampoc un mateix individu hi respon sempre igual. ¿El grau d’intel·ligència, creativitat o impulsivitat, el fet de ser més o menys espiritual o tenir una determinada tendència política són trets que venen donats pel nostre genoma, o es deuen a l’ambient en què hem crescut i on vivim? ¿Quin paper hi té, en tot plegat, el cervell? La tesi que sosté aquest llibre és simple, però de gran repercussió individual i social: la nostra manera de ser parteix del llegat dels nostres progenitors, dels gens concrets que ens han donat i de l’educació que hem rebut, una herència que és biològica i també cultural. Ara bé, la podem matisar, i fins a cert punt autodirigir de manera conscient i volguda «heretant-nos a nosaltres mateixos». Encara que bona part de la nostra forma de ser ja està feta, tenim camí per recórrer en la direcció que desitgem.
