La destil·lada poesia breu d’Hybrida neix d’una brillant síntesi d’emoció i pensament, de nota sensorial i indagació moral, de reminiscència i prospecció. En els haikus i tankes de l’obra conflueixen la tradició occidental, en particular la llatina amb el seu pòsit de saviesa gnòmica, i l’oriental, amb la seva delicada assumpció dels dies, de la natura, i del que és precari, imperfecte o incomplet. Les càpsules líriques d’Hybrida bateguen amb una força sovint inèdita (és el cas de les singulars tankes mestisses, mig llatines mig catalanes) i sempre profunda en el seu joc d’antinòmies entre la bellesa efímera i el sagrat immutable, entre la mancança i la plenitud, entre la pèrdua i el guany. Un llibre que ens proposa un recorregut del naixement a la mort pels moments robats a la successió informe de les hores, i que, amb l’ofrena d’aquest feix d’instants fragmentats, ens encara cap a una reflexió sobre un temps que ja ha deixat de ser orgànic per ser ontològic, un temps del qual els versos de Mònica Miró Vinaixa esdevenen una subtil i esplendent mesura.
