Joan de la Vega(Santa Coloma de Gramanet, 1975) és poeta i editor , tasques que combina i fusiona amb l'afició a les maratons de muntanya i l'excursionisme. És autor de Intihuatana, Ladino[que aplega els seus tres primers llibres: Intihuatana (?Sin lugar a luz'), Ixtab(?La soga en el ojo') i Ipalnemoani(?Por quien vivo')], Trilces Trópicos. Poesía emergente en Nicaragua y El Salvador, La montaña efímera, Una luz que viene de fuera, 365 haikus y un jisey, Y tú, Pirene(X Premi César Simón de la Universitat de València), El verd, el roig, el negrei Manat de dol,Els seus primers poemes han estat inclosos a Campo abierto. Antología del poema en prosa en España 1990-2005, Pájaros raíces, en torno a José Ángel Valentei a revistes com ara Alhucema, Turia, Piedra del Molino, Vulcane, Paralelo Sur, Nayagua, Caravansarii Letra Internacional. Amb El tot solitariJoan de la Vega aprofundeix en els vincles que lliguen l'experiència extrema del muntanyisme, i un cert naturalisme, amb la paraula poètica sorgida d'una mena de revelació pròxima a l'experiència dels místics on el binomi paraula-divin
