«L’exonímia, és a dir, la toponímia exògena o estrangera que té una forma en català, és un dels aspectes menys tractats de la toponímia, però contràriament avui és un dels temes més vius i que generen més dubtes i consultes, tant en el món dels mitjans de comunicació com en el de l’assessorament lingüístic. Podríem dir que és un àmbit que no para de créixer i en què cada cop hi ha més necessitats, malgrat que possiblement sigui és un dels camps en què disposem de menys eines.» (Joan Anton Rabella). Tot un món en català presenta un miler de topònims amb preferència per les formes catalanes. Sovint es dona una referència general de la ubicació del lloc (capital, estat, país, regió...), s’indica com s’ha d’escriure en cas que hi hagi alguna singularitat i també, en alguns casos, com s’ha de pronunciar: sempre des de l’òptica de la llengua catalana. El llibre també conté informacions sobre noms en desús, antics, històrics, no oficials..., i fins i tot el lector hi llegirà algunes remarques sobre topònims en què conflueixen diverses solucions. L’ús de colors, banderes i mapes fa amable la consulta de l’estudiant, el curiós i l’apassionat per la llengua catalana.
