Aplec està format per dos capítols: un curt, «Impuls de veus breus», de gairebé una cinquantena d'haikus, i un segon, «Nèctar diví», de 34 poemes llargs, en el qual el poeta escriu en versos lliures, amb una certa tendència al cal·ligrama, generalment sense rimes, encara que poden sorgir de manera ocasional.
Amb una enorme riquesa lingüística, en Aplec Micolau desplega un gran fris impregnat d'epicureisme i xopat de vitalisme i goig de viure, centrat, o gairebé, en desbordant erotisme. I tot això projectat sobre l'espai i la naturalesa del Matarranya: les aigües, les plantes i els fruits, però sense oblidar l'erm, la terra aspra… I sovint parlant també de l'inexorable pas del temps.