Des d'un punt de vista excepcional, la poeta Cèlia Sànchez-Mústich narra la seva peripècia de molts anys al costat d'una mare i una àvia dependents, i la recerca detectivesca d'una amiga perduda entre residències geriàtriques. L'autora fa un elogi de la quarta edat i entrellaça una intensa experiència familiar amb reflexions àcides d'una duresa implacable.