Vivàrium crea i rememora paisatges fugissers, les formes incandescents d’una passiófeta d’imatges. D’una escriptura que trama, que vibra i beu de les aigües vestigials de lamemòria.«Invocadora de veus i dels seus filaments, coven encara romanents d’una illa que no se’nsdescriu, sinó que es divisa i es rememora, com un topos que és, sobretot, un glatir, i undesig femení revocant les estructures. La radicalitat del risc d’estimar i ser estimada, larevivificació de les seves formes. Del voler ser pur esdevenir, de l’existència revelant-se-licom el nucli absent i present alhora: l’ardència d’una flor que perviu, i que no tem a totesles fosques que tenyeixen els pigments de la passió més endinsada» (de l’epíleg de DolorsMiquel i Mireia Casanyes).
