Estem al segle XVIII, apoteosi de la Il·lustració i del Segle de les Llums. El vitriòlic Voltaire creia en les virtuts de la raó, la ciència i l'art com artífex del progrés civilitzatori. L'explosiu Rousseau sostenia que tals factors arruinaven la llibertat i la inocència de l'home, vinculat a les pautes de la natura. Que una conversa sobre l'escenari entre dos filòsofs mantingui durant 1,5 hores enganxats a les seves butaques als espectadors del teatre condueix a una reflexió: no serà que la filosofia no és tan avorrida com es diu?, De veritat que la filosofia és supèrflua i improductiva com molta gent sostè? L'obra Voltaire/Rousseau. La disputa, interpretada per Josep Maria Flotats i Pep Planas, suposa un repte perquè no és habitual veure la filosofia convertida en matèria prima d'una obra teatral i a dos filòsofs como els seus protagonistes.
