Seguint la proposta dels teòrics de la posttraducció, Anna Dot observa i interpreta les obres d'artistes del present que treballen sobre la traducció i les eines digitals, el que s'ha anomenat la posttraducció artística. El resultat és un exercici especulatiu i rigorós, que sorprèn per la diversitat dels temes que aborda: l'auge de la intel·ligència artificial, la necessitat de redefinir l'autoria, el pirateig, el capitalisme lingüístic, l'impacte ecològic o la creació d'espais per a altres identitats i estils de vida. El llibre s'estructura en dos blocs: el primer delimita els camps d'estudi des de la contemporaneïtat -guerra freda, societat de consum i globalització-, presenta les modalitats de traducció automàtica i descriu la relació entre art i cultura digital. En la segona part es mostra com les posttraduccions artístiques es preocupen per les problemàtiques socials, culturals i polítiques que afecten les relacions que els humans mantenim entre nosaltres i amb el món.