Strappo seguit de Pare Aforístic o Galatea a la paret és les dues cares d’una mateixa moneda. A Strappo, a través d’una narració ficcionalitzada del descobriment de la capella de Sant Climent de Taüll, configure un llenguatge i un imaginari poètic que em permet, a la segona part, explorar la tensió entre dos personatges ficcionals i arquetípics. Un encarna, a través de l’aforisme i l’afirmació, el logos patriarcal. L’altra, vol parlar des de la crepuscularitat o la llengua desmembrada, des de l’écriture féminine. Val a dir que aquest és el relat d’un fracàs.
