El que més m’atrau de les novel·les gràfiques de Jorge Carrión i Javier Olivares és la seva capacitat per comprendre i reflectir l’entorn i el context en què neix un mite literari. Les seves obres són un homenatge a aquells que han esdevingut gegants de la literatura, autors de llibres “clàssics”. A través d’aquestes novel·les gràfiques, Carrión i Olivares no es limiten a narrar la vida d’un o més autors, sinó que se submergeixen en el complex entramat de circumstàncies històriques, culturals i personals que els envoltaven. Així, posen en diàleg totes les influències i interaccions que van contribuir a la creació de les seves obres.
Aquestes novel·les gràfiques són, en realitat, petites joies que barregen gèneres com l’assaig literari, la biografia i el relat. La seva riquesa rau en la capacitat d’entendre el mosaic complet: des dels intercanvis amb altres figures del seu temps fins als matisos, influències i recreacions que acompanyen la gestació d’una obra d’art. Però el que les fa encara més fascinants és el to amb què juguen, fosc i seriós, que aporta una densitat i profunditat narrativa poc habitual en el format gràfic.
A Warburg & Beach, per exemple, la història avança seguint el mateix principi que Aby Warburg utilitzava en el seu mètode d’estudi iconogràfic. Warburg, historiador de l’art, desenvolupà un enfocament basat en la connexió aparentment arbitrària d’imatges, idees i símbols de diverses èpoques i cultures, tot construint una mena de xarxa conceptual. Segons el seu mètode, elements separats per grans distàncies temporals i geogràfiques podien tenir vincles ocults però significatius. Aquest procés de “pensament per associació” és el que també guia la narració de la novel·la gràfica: els dos autors creen vincles entre diferents moments històrics, figures i esdeveniments que, en un principi, semblen no tenir relació entre sí, però que, en conjunt, revelen una profunda interconnexió.
A Samuel & Beckett, Carrión i Olivares adopten un enfocament similar, mimetitzant-se amb l’autor per fusionar la persona ("Samuel") amb el creador ("Beckett"), jugant amb la dualitat entre l’individu i l’artista. Aquesta barreja serveix per explorar no només la vida de Beckett, sinó també el procés creatiu que dona forma a la seva obra.
A Shakespeare & Cervantes, els autors aprofiten l’oportunitat per representar visualment un relat imaginat per Jorge Luis Borges, en el qual fa que aquests dos gegants de la literatura universal conversin. El format gràfic permet a Carrión i Olivares explorar aquest diàleg des d’una perspectiva visual, convertint la interpretació de textos i biografies en un llenguatge visual que complementa el discurs literari.
Aquestes obres són una reinterpretació contínua, tant dels textos com de les biografies i dels seus contextos. És un exercici de memòria cultural que ens recorda que la literatura no només es transmet mitjançant la paraula escrita, sinó també a través de la imatge i altres formes d'expressió. Tant de bo puguem veure moltes més creacions que ampliïn el seu ja extraordinari catàleg.
Cristina.
