Segurament, al castell de Ramefort, un Charles d'Espagne de tretze anys no va parar gaire atenció a la convocatòria dels Estats Generals a Versalles on els havia convocats Lluís XVI, el rei borbó de França. Tanmateix, arran d'aquella trobada, la família Espagne abandonaria la seva residència familiar només dos anys després. La vida de Charles prendria llavors un rumb inimaginable: es convertiria en Carles d'Espanya, seria nomenat comte per Ferran VII i acabaria exercint de capità general de Catalunya. En aquell temps a Ramefort, París i Versalles li eren propers, mentre que Barcelona devia semblar-li una ciutat llunyana i exòtica. Com a capità general, mantenia una concepció jeràrquica i disciplinària absoluta, exigint obediència estricta als subordinats mentre el rei i el govern romanien a la llunyana Madrid. El comte d'Espanya va actuar com un autèntic tirà i criminal; molts van recordar el seu govern com una època de terror i el van considerar un boig sanguinari. Anys més tard, sent comandant en cap de les forces carlines a Catalunya durant la Primera Guerra Carlina, el seu caràcter venjatiu i furiós el va dur a enfrontar-se amb els dirigents del moviment a Catalunya i a tenir un final tràgic.
