L’any 1910 Santiago Rusiñol s’embarca en un transatlàntic en direcció a l’Argentina, que celebra el centenari de la seva independència. Hi viatja carregat de quadres, que té la intenció de vendre, i com a dramaturg, acompanyat del seu amic i actor Enric Borràs, que estrena representacions a Buenos Aires. Des de les ribes del Plata, Rusiñol descriu una nació que pren forma i que bull amb l’encaix de civilitzacions i tradicions. I és amb la festa de la seva veu irònica i trempada que, en aquests articles burlescos enviats a L’Esquella de la Torratxa, no només fa gala de la seva facilitat per la sàtira, sinó que també s’hi entreveu un home de món amb capacitat per entendre el rumb que està prenent el tot just iniciat segle XX. Després de fer escala al Brasil, Rusiñol arriba a Buenos Aires, on es desenvolupa la major part d’un viatge que el durà a explorar La Pampa i a visitar Rosario, Tucumán o Montevideo. Aquesta travessia és la més llarga que va emprendre una de les principals figures del modernisme i de la qual en va sortir aquests escrits de viatge que es compten entre els més incisius de la literatura catalana.
