«Aquest era un poblet blau, on no passava res.
Cada dia el sol sortia i acariciava les finestres, i els veïns s'ajuntaven a xerrar a la plaça. A la font hi havia ànecs i a l'estable una vaca.»
Un dia va arribar un estrany a trencar lharmonia del blau uniforme. Amb el seu vestit color taronja i vermell, es va asseure a mirar les estrelles.
La gent murmurava. Fins que van descobrir que a Nael, que així es deia l'estrany, també li agradava donar menjar als ànecs.
De vegades el que no coneixem ens fa por. Però si obrim la porta i la ment, descobrim que allò que ens resulta tan aliè, pot ser en realitat, molt semblant a nosaltres mateixos.
