Mare: em donares un cabàs buit / i amb ulls seriosos em digueres / que calia omplir-lo de maragdes / ametistes i robins: / de pedres precioses. He obeït les teves ordres. / Any rere any / he obeït les teves ordres / impreses a la sang. I quan el ras dels dies i la fatiga dels treballs / han fet la càrrega feixuga / he anat buidant, peça a peça, el teu cabàs / i escampat per tot l?oblit aquelles pedres / les maragdes i els robins. I al fons del cabàs he trobat / immòbils, els teus ulls severs / mirant-me de fit a fit. Com el punt que tanca el cercle, / com la roda que assoleix el seu destí, / així he comprés jo la meva història.
