La lluita de Rodoreda per estimar lliurement en una novel·la apassionantLa tardor de 1959, en una plaça de Ginebra, un tramvia produeix una forta contusió a Mercè Rodoreda. Laccident es converteix en una frontissa decisiva que lempeny a revisar la relació amb la seva parella, Joan Prat, i a interessar-se pel doctor ginebrí que latén. La convalescència, de més de tres mesos, coincideix amb l'inici de l'escriptura de La plaça del Diamant i condiciona de ple un dels seus períodes més creatius. Uns anys en el quals sobresurten La mort i la primavera i linici duna novel·la autobiogràfica que Rodoreda fa néixer sota el títol duna serenata de Mozart i que narra el seu enamorament platònic pel metge.
Més de mig segle després, Àtic Dalmau, que ha plegat de professor universitari, es veu abocat a investigar aquests anys tan determinants per a l'escriptora. Cartes, manuscrits, obres perdudes i els escenaris de Ginebra, Viena i París el conduiran a intentar desxifrar el misteri de la creació literària.
