Els articles recollits en aquest llibre han estat escrits durant els últims anys en paral·lel al procés
que viu la societat catalana i Catalunya com a país. També al mateix temps que la crisi, que a més
de ser econòmica és moral, de la societat espanyola i del Regne d’Espanya com a estat nació.
Fa uns anys pensava que Catalunya podia i havia de ser mestra d’Espanya per construir un estat
vertaderament federal o confederal i una societat democràtica i animosa. Ara ja no ho crec. El
projecte d’Espanya que s’ha realitzat és un final de camí, és un estat que s’ha tancat les portes a
si mateix. La cultura política rància, excloent i autoritària del nacionalisme espanyol ha negat qualsevol
reconeixement o diàleg intern, i la bulímia de la cort madrilenya, un vertader forat negre, ho
ha devorat tot.
La meva curiositat inicial per aquest país, el qual veia culte, tolerant i creatiu, va passar a ser
d’admiració pel seu nervi cívic i la seva valentia. La llibertat es guanya amb raó i valentia. I tot el
que està passant a Catalunya és el més valent, democràtic i constructiu que li ha passat a l’Estat
espanyol en els últims quaranta anys. Una veritable lliçó: la lliçó catalana. Qui desitgi la democràcia
i qui estimi la llibertat, com és possible que no estigui amb Catalunya?
