El protagonista de Sang nova, Ramon de Montbrió, no és cap heroi malgrat la sonoritat del nom i les seves disquisicions polítiques, econòmiques, socials i culturals formulades en termes d'ideal romàntic. Situat en el context del regionalisme com a forma de regeneració de la societat catalana del tombant del segle XIX al XX, el protagonista de Sang nova és un jove d'acció que, abans de pretendre transformar la realitat de la muntanya catalana a través de la regeneració de l'economia agrícola i, sobretot, de la recatalanització de la "burgesia muntanyenca", ha fracassat tant en la seva participació activa en els moviments nacionalistes europeus (Irlanda) com en els moviments socials revolucionaris de 1868.
A través d'aquest personatge i del món que l'envolta, una desmitificada i complexa "Muntanya catalana", l'autor de Records de la darrera carlinada i La punyalada planteja alguns dels principals problemes de la Catalunya de la segona meitat del segle XIX, que es mantenen especialment vius en el debat social i polític dels nostres dies (l'encaix de Catalunya en l'Espanya moderna, els problemes del centralisme, el caciquisme i la corrupció política, les divisions en el si de l'incipient catalanisme polític, l'impuls de regeneració que pren Europa com a model) i que converteixen la menys coneguda de les novel·les de Marian Vayreda en un document d'una gran actualitat.
