La carn dels àngels sinicia amb una imatge que al·ludeix a la creació del Paradís, que Merini considera que té lorigen en un amor desconegut (ni humà ni diví, sinó potser lamor foll) que, en un moment donat, quan la terra es va refredar, va alliberar les seves ales de lescorça terrestre i van aparèixer, més enllà de les creences bíbliques, les ales dels àngels.
Són àngels que tenen lessència terrenal, nascuts de lescorça terrestre i també dun desig amorós, que els permet ser a voltes àngels ofesos, àngels de llum, i pols amorosa i rastre dalè diví, pulmó de desig, flor que creix en la carn, flor que sidentifica amb el jo i es situa al centre de lamor.
