GANSEL, MIREILLE (TRADUCCIÓ I EPÍLEG DANTONI CLAPÉS)
Els poemes de Llàgrimes de neu sembla que se sostinguin en laire, i que la pàgina no sigui res més que el marc abstracte que assenyala els límits que les paraules escrites no poden traspassar perquè és el cor qui sendú la fragilitat de lescriptura molt més lluny de la llinda que els mots imposen. [ ] transparent i robust, «interpreta una llengua sense país una llengua de foc». Que és, també, la nostra, la del nostre temps. Poemes breus, llampferits: pura epifania de linstant habitat.
